Demòcrates d'estar per casa

Democràcia no és només sufragi universal. Qui així ho entengui té un greu problema. No és la dictadura de la majoria. Democràcia és respecte i defensa dels drets i les llibertats de tots i cadascun dels ciutadans. Que una majoria —absoluta o relativa— decideixi que una minoria no té els mateixos drets és feixisme. Que una majoria decideixi que els catalans de parla castellana són ciutadans de segona és feixisme. Que una majoria decideixi que els que no acaten el nacionalisme mereixen l'escarni i l'agressió és feixisme. Fins i tot que una majoria decideixi que l'important no són els ciutadans, sinó els territoris o la idea de nació, que la solidaritat entre conciutadans té límits, que companys de viatge són enemics... això no encaixa en la democràcia.

Els partits catalans, tots sense excepció, han jugat a un joc molt perillós. Al llarg dels anys han aconseguit configurar un espai d'irracionalitat en la ment de molta gent: han construït una nació. La nació de l'odi i la violència, del rebuig, de la discriminació. La nació dels ciutadans de primera i de segona, la dels bons catalans, la dels ruquets i les estelades, la dels xarnegos penedits, la de l'orgull, gairebé ètnic, de ser un poble únic.

Les amenaces i destrosses a seus i autocars del Partit Popular o les agressions rebudes per membres de Ciutadans son molt greus. Tot i així, no son el més greu del cas. Només són el que surt a la premsa.

Dia a dia moltes persones són víctimes de l'amenaça, de la coacció i fins i tot de l'agressió. On hem anat a parar, que tants treballadors poden ser despatxats per motius polítics (o lingüístics)? Com pot ser que professionals de la premsa es vegin relegats a feines denigrants per no ser, literalment, "prou catalanistes"? Algú em pot justificar l'escarni, la intimidació i les agressions físiques que pateixen alguns estudiants d'universitats catalanes per la seva afiliació política, i que no s'atreveixen a denunciar per por de represàlies?

Per a alguns som uns paranoics. Però jo els puc donar noms i cognoms d'afectats pels casos citats i molts altres. Per a aquests no hi ha paranoia, però tampoc democràcia. Ni llibertat.

Albert Roig e-noticies 26 octubre