Ser per haver estat

El senyor Carod Rovira va assistir el passat dia 16 d'agost al funeral de Lluís Maria Xirinachs, mort recentment. Des de C's, el diputat José Domingo va criticar amb duresa l'assistència d'un alt representant de l'Estat com és el senyor Carod a l'homenatge que se li va rendir a un personatge que es va declarar l'any 2002, en plena democràcia constitucional, simpatitzant de la banda terrorista ETA. No content amb la seva polèmica presència a l'acte del desaparegut secessionista, Carod va respondre poc després a aquelles crítiques des del barri barcelonès de Gracia, per declarar que l'"amic" dels assassins de demòcrates insignes com Ernest Lluch o Francisco Tomás y Valiente, regidors democràtics com Miguel Ángel Blanco, Francisco Cano o José Luis Ruiz, centenars de ciutadans anònims a Catalunya y a tot Espanya, aquest amic dels últims criminals feixistes que amenacen la democràcia espanyola, té millors credencials democràtiques que el nostre partit i va fer més per la democràcia d'avui que un partit democràtic com C's.

No és el primer cop que el senyor Carod humilia tots els catalans des d'un càrrec oficial amb els seus contactes amb el món del terrorisme i dels qui l'aclamen. La presència del senyor Carod, president en funcions de la Generalitat, en l'homenatge a un admirador del terrorisme basc, ofèn greument les víctimes d'ETA, erosiona la dignitat del càrrec que el senyor Carod ostenta i avergonyeix els milions de catalans compromesos amb la llibertat i la democràcia. Com el 2004, i amb l'agreujant de la reincidència, creiem que l'episodi i la falta de respecte que suposa són suficientment greus com per motivar el seu cessament immediat.

Pretendre esquivar aquestes consideracions i callar les crítiques comparant el pedigrí de compromís democràtic del finat amb el dels membres del nostre partit acaba d'evidenciar l'actitud sectària i estantissa en què el senyor Carod s'ha instal·lat. Justificar i enaltir un personatge d'avui per la seva trajectòria fins a 1978 és desconèixer el moment històric en què vivim que és trenta anys després de la restauració de la democràcia a Espanya. És sabut que el nacionalisme prefereix quedar-se ancorat en un moment de la història, real o imaginat per blanquejar la seva consciència, excusar els seus actes i protegir els seus privilegis. Però, afortunadament, ni estem al 1978 ni han deixat de passar coses des d'aleshores. En aquests trenta anys, alguns dels m´çes actius antifranquistes de llavors s'han revelat com a vertaders feixistes i autèntics enemics de la llibertat, bé perquè maten, amenacen i pretenen imposar la seva voluntat totalitària per la força, bé perquè comprenen, justifiquen, animen o simpatitzen amb els primers. La democràcia espanyola no deu res ni a uns, ni als altres. I si algun cop els demòcrates van compartir trinxera antifranquista amb feixistes i totalitaris, ja és hora, trenta anys després, que cadascú sàpiga distingir si la seva batalla era contra Franco, contra els espanyols o per la democràcia i la llibertat en aquest país. L'antifranquisme d'ahir, fos per convicció democràtica o per somieig totalitari d'un altre signe, ni eximeix, ni substitueix, ni suplanta el compromís lleial amb la democràcia d'avui, aquí i ara.

Per altra banda, el senyor Carod Rovira i el partit que representa no són ningú per donar lliçons de democràcia a Catalunya, i menys a Ciutadans-partido de la Ciudadanía. El nostre partit és un partit radicalment compromès amb la democràcia, en totes les formes i en tots els seus matisos. No hem donat ni donarem cobertura de cap tipus perquè els terroristes, siguin quins els que siguin els seus objectius, puguin guanyar per la força de la intimidació el que no aconsegueixen democràticament. I entre els nostres dirigents, el tarannà democràtic dels quals es permet dubtar-ne amb tanta lleugeresa, no trobarà el senyor Carod ningú que hagi empunyat mai les armes per arribar allà on no arriba la paraula. No acceptarem, per tant, ni un indici de superioritat moral d'Esquerra, ni comparacions amb l'exsenador desaparegut, perquè nosaltres no som amics de cap grup de criminals i no hem deixat de lluitar, individualment o organitzadament, per la democràcia i contra la violència, abans (els que tenen edat suficient) i després de la mort de Franco.

Descansi en pau el senyor Xirinachs. I deixi el senyor Carod d'utilitzar-lo com a parapet i cortina de fum per amagar la seva desídia, la seva inoperància, la seva incompetència i la del Govern de vacances que li ha tocat presidir, a l'hora d'afrontar els problemes tangibles que afecten els ciutadans. Començant, per exemple, pel col·lapse d'infraestructures que viu Catalunya i davant del qual no pot pretendre que creiem que la Administració autonòmica de la qual continua formant part no té res a dir ni a fer. A part, per descomptat, d'expressar el seu habitual més sentit condol i el seu més contundent enuig, per reprendre acte seguit l'etern victimisme i la permanent reivindicació estèril que no ens trauran d'aquesta situació, perquè fins a ella ens ha portat.


Juan Antonio Cordero. Membre del Consell General de C's-Partido de la Ciudadanía

eldebat.cat 23-8-07